dimecres, de novembre 24, 2004

Inevitable sensació

Suposo que és la trempera habitual en tot nou projecte però el cert és que acabo d'escriure i tinc moltes ganes de continuar escrivint.
tinc un munt de feina i no trobo enlloc l'energia per posar-me a fer quelcom de profit. El bagatge de quatre anys de carrera passa factura. No és perquè no m'agradi el què faig -tot el contrari!-però noto una sensació de rutina i desencant en el meu dia a dia. El ritme de la Pompeu per trimestres és esgotador, les classes se'm fan més llargues que de costum, la universitat ja me la conec massa.. tot plegat em genera certa desmotivació. Arriben exàmens, una vegada més.
Però paradoxalment no vull que s'acabi. Aquí he creat un microcosmos que me l'aprecio massa. Suposo que es tracta de la gent. I d'un ritme de vida, que encara que pesi com una llosa sé que quan no el tingui el trobaré a faltar. Que no hi ha qui m'entengui? Això ho vaig descobrir ja fa temps.
S'apropa el final de carrera. I el percebo amb temor. Pànic al canvi, tristesa prematura per la imminent separació de camins amb la gent que m'he fet meva a la uni i, sobretot, una por immensa a haver-me de decidir! me n'adono que odio prendre decisions, per petites que siguin... imagineu-vos doncs la muntanya que se m'aixeca en haver de decidir què fer quan acabi la carrera.. què ser de gran!!
Ai ai!! estic perdent molt de temps. Ara hauria d'anar a la biblioteca a buscar un llibre que haig de resumir-ne un senyor capítol, després haig de llegir-me un text d'un tal Bernstein i fer-ne un resum -per un grup de resums comunitaris- per demà, després vull anar a veure una amiga a la residència, després veure el Barça.. ai quin horror! ja us explicaré què acabo fent. Porto un dia.. intens, estressant i amb força temps malgastat.
buff.. inevitable sensació de no aprofitar el temps

1 comentari:

Marcos ha dit...

Jajaja Narcís això et passa per fer una carrera de 4 anys i aprovar-ho to!!
Però saps que les prórrogues sempre són bones...