dissabte, de gener 08, 2005

Onades de destrucció

Res tan horrible com allò que precedeix
als ulls d'aquell infant plorós de Phuket
podria romandre ni rere el pitjor malson.

En les més temudes pors nocturnes
armes, fam, foc, tempestes... però tu no!
aigua, símbol de vida, avui escenari de mort.

Violents corrents que arrosseguen il·lusions
deixant misèria en pobles borrats dels mapes,
paradisos que esdevenen inferns.

La seva mirada trista només contempla runes
testimonis del pas d'una envestida dessoladora,
el seu somriure s'ha esvaït, orfe de cap motiu.

"Per què jo que sempre t'he cuidat
amb tot el què ens hem divertit junts!
que no t'en recordes? per què t'enfades amb mi, mar?"

La injustícia neda ara en aigües torbolentes
les llàgrimes s'evaporen davant les amenaces
d'un demà incert, amb el temor que sigui encara pitjor.

Rius de sang plens de cossos sense vida
existències que penjen tan sols d'un fil d'amor,
només resta l'anhel d'un món més just.

1 comentari:

Ramon Capdevila ha dit...

Molt sentit, llenguatge fluid, i altres comentaris positius, per part d'un lector no tan eficient com el nostre bon conegut Oriol Howard Hugges