divendres, de febrer 25, 2005

El segon esvoranc

Amb la tragèdia del Carmel com a escenari de fons, ahir es va escenificar el que els articulistes s'han afanyat a titular com la fi de l'oasi català. El que ahir va succeir al Parlament constitueix un cataclisme de grans dimensions en la vida política catalana. El greuge de les acusacions, certes o no, de Maragall a CiU és immens. L'expressió del "3%" ha generat un esvoranc menys tràgic que el del Carmel però d'una magnitud semblant. Però en aquest cas el forat està pel camí de generar unes ferides molt difícils de cicatritzar.

La fiscalia ja ha anunciat que investigarà l'afer. En cas de ser cert, suposaria un flagell tant als govern de CiU com a la democràcia en general, deteriorant encara més l'opinió de la ciutadania devers la política i posant a l'ull de l'huracà la federació nacionalista. Si en canvi no són certes les acusacions de malversació de fons públics, el President hauria comès un error imperdonable.

Les declaracions de Maragall insinuant el cobrament de comissions dels governs de CiU per l'adjudicació d'obres públiques són una temeritat. En cas de ser certes, l'obligació del President seria denunciar-ho a la Justícia i no pas utilitzar-ho com un argument partidista en el debat sobre l'enfondrament del Carmel. A més, se'l podria acusar d'ocultar aquesta informació, constitutiva de delicte, en haver retirat posteriorment l'acusació. I si no són certes, Maragall hauria comès una injúria en majúscules, una "maragallada" de les que ens té acostumats, però que aquest cop n'hauria fet un gra massa.

Per la seva banda, Convergència i Unió tampoc pot estar orgullosa. Se l'acusat de corrupció, un rumor extès en l'oasi però que mai s'havia expressat en públic. Si és certa l'acusació, el fet seria molt greu i suposaria una ombra molt grossa per la gestió dels 23 anys de CiU. En tot cas, la reacció de Mas ahir va ser vergonyosa. Va amenaçar el consens per l'Estatut i va fer un xantatge a Maragall, prioritzant els interessos del partit als del país.

Aquesta legislatura no estarà marcada pel cas Carod, com en un principi va semblar. El cas del Carmel i les seves conseqüències polítiques -els "danys col·laterals" que es diria en llenguatge bèlic nord-americà- marcaran el que resta de legislatura, si és que aquesta arriba al seu final.

L'oasi català trontolla. Sembla que penja d'un fil la política catalana. La manera de fer política, els seus protagonistes, la relació de forces, els temes de debat, els secrets a veus i els repartiments de poder.

Sabrem alguna vegada la veritat? Els ciutadans ens la mereixem, com ens mereixem uns millors polítics. I els veïns del Carmel es mereixen saber la veritat del primer esvoranc i, sobretot, es mereixen respecte i no passar aviat a l'oblit i ni al silenci.