dimecres, de febrer 02, 2005

Vergonyós

La imatge era deporable. Després es queixen del desencant i la llunyania de la població en relació a la política, el que els experts en diuen desafecció, però em sembla el més normal després de veure ahir la retransmissió de TVE (per cert, pèssima a nivell de so) sobre el debat entorn al Pla Ibarretxe.
Eren al voltant de les deu del vespre, a partir de quan va tocar el torn a Duran i Lleida, i a continuació els portaveus d'ERC, PNB, IU, ICV, etc. Les imatges que reflectien la petita pantalla parlaven per sí soles: un immens nombre de seients buits. Sí, la majoria de diputats havien deixat el seus respectius escons, principalment de les files del PP i del PSOE.
D'aquest fet se'n poden extreure dues lectures: d'una banda, una falta de respecte cap als ponents que es dirigien a l'hemicicle i, per extensió, als votants dels seus respectius partits. Es va produir la paradoxa que els diversos portaveus, i en especial Erkoreka, del PNB, es dirigien a Rajoy sense ell ser present als seients del Congrés, malgrat ser el cap de files del principal partit de l'oposició.
D'altra banda, és immoral que els representants polítics de la societat, que cobren importants quantitats de diners públics, no compleixin amb la feina per la qual els ciutadans van dipositar la seva confiança en ells. El debat sobre el Pla Ibarretxe va començar a les 16h i a les 22h el parlament espanyol estava més que mig buit. Si se sumen són menys de les vuit hores reglementàries. Aquests senyors no poden passar ni vuit hores asseguts en un seient còmode fent veure que escolten mentre hi ha personal mèdic que passa 24 hores seguides a la feina o personal de la constucció que es deixa la pell en la seva feina cada dia? Siusplau, és qüestió de tenir una mínima decència!
Però encara procupa més el tema si tenim en compte que això passava en un debat sobre un tema tan important a nivell mediàtic com el de reforma de l'Estatut basc. Això porta a pensar quin deu ser el grau d'absentisme quan es debaten qüestions com les prestacions socials als minusvàlids, per exemple, de gran importància pel benestar de les persones però de molta menys trascendència pública.
Les xifres d'absentisme són espantoses. És d'una falta de moral immensa. És deporable que aquells amb qui la ciutadania ha confiat perquè els representin i decideixin per ells en els afers d'importància general tinguin l'absència del seu escó com a norma general.
Últimament presenciem masses casos en què es posa en dubte la dignitat de la classe política. Em venen a la memòria les paraules de la portaveu de l'Associació de víctimes de l'11-M, Pilar Manjón, criticant els polítics per utilitzar amb fins electorals el terrorisme i fer d'una comissió d'investigació sobre una barbàrie com l'atemptat de Madrid un circ on els representants polítics es tiraven els plats pel cap sense respecte cap als grans dagnificats, les víctimes.
És urgent i necessari que canviï la situació, fer de la política allò que exclusivament ha de ser, la gestió del poder públic al servei de la ciutadania.