dilluns, de març 21, 2005

Dies de descans

Per fi he trobat de nou una estoneta per escriure. En tenia ganes. Gràcies al sistema intensiu per trimestres de la Pompeu, aquest curs m'han fet la broma de posar-me exàmens després de les vacances de Setmana Santa, amb la qual cosa això de les vacances m'ho han aigualit de mala manera. Per aquestes alçades del curs, sempre anava bé una escapada per alliberar tensions i conèixer una mica de món. Però aquest any m'haig de satisfer mirant l'Atlas de la Vanguardia i fent les meves cabòries sobre què fer aquest estiu.

Per abans de Setmana Santa tenia les entregues i presentacions dels nombrosos treballs que ens fan fer a la carrera de Polítiques. Han estat dies intensos, amb força feina i un nivell considerable d'agobiament. La sensació de que s'apropa el dia d'entrega i no s'enllesteix la feina és una tortura!

Per això, un cop enllestida la part de treballs, m'he agafat uns dies de repòs a Girona. L'afecte dels pares, la comoditat de casa, el caliu familiar, els bons àpats... A banda, una estona per poder quedar amb amistats amb qui tens ganes de quedar-hi; moments per a la lectura la música i per fer una mica de sofà amb televisió.
També he aprofitat per anar a la piscina i per fer un partidet de bàsquet (que vam jugar contra dos pares i els seus respectius fills, dignes d'un estudi psicològic!).
I gaudir una mica de la meva petita Girona, i de les coses que només poden passar-me aquí. Avui he trobat la mare d'un amic de la infància, amb qui he perdut una mica el contacte. En preguntar-li per ell, la mare tot decepcionada m'ha dit que no en sabia gaire res perquè havia marxat de casa. Total, una petita relliscada -de les quals en sóc un especialista- que només em poden passar a Girona.
I per petiteses immenses, quan vaig anar a buscar el tortell -preciosa tradició- a casa d'una meva tia, una de les meves àvies, tot innocència, em va etzibar un "encara estàs solter?". Entre rialles vaig encaixar aquesta onada de sinceritat.

Però aquests dies de distracció i d'absència de maldecaps aviat s'acaben. Dimecres cap a Barcelona per anar prenent contacte amb la matèria. brrrrr