dilluns, de març 14, 2005

Silenci

Quan preguntes per injustícies passades, sobre corrupcions, sobre negligències, sobre errors... sempre et trobes el silenci com a resposta. El silenci és un flagell a la veritat. Diuen que la ignoràcia fa la felicitat; si més no, la ignorància del poble permet la felicitat dels poderosos i la ignorància del poble l'aïlla de la dura realitat.

Quan es beneficien de la mateixa malifeta, dos es posen d'acord, callen i continuen aprofitant-se de la situació. Si s'investiga i es dóna llum a la veritat, tothom en sortiria escaldat, per tant, millor silenciar-ho tot. El problema és quan en Maragall patina i se li escapa, després es genera un enrenou que convé amainar quan més aviat millor. Ràpidament es posa l'estractor per absorvir tota la fumarel·la, i aquí no ha passat res.

Això del silenci no és cap broma. Allunyant el ciutadà de la veritat, simplement no dient-li allò que mereix saber, se l'aïlla en un món irreal, treient-li tota capacitat crítica i reduint-lo tant sols a la funció de consumidor. Propaganda enlloc d'informació, publicitat enlloc de comunicació, eslògans enlloc de notícies, manipulació enlloc de transparència, silenci enlloc de reconeixement, de justícia, de veritat.

Poder significa impunitat. Els anys posteriors a les dictadures, tant a Amèrica Llatina com en l'Estat espanyol, ha dominat la Llei del Silenci, l'oblit de les atrocitats. En nom de la por, s'ha optat per l'estratègia de fer veure que no ha passat res i passar pàgina. Enterrar les injustícies i els assassinats.

Qüestió de justícia històrica és reconèixer les víctimes i condemnar els botxins. Però la justícia topa amb el silenci. I llavors, el silenci esdevé injustícia.

Diu Eduardo Galeano que el poder té arrels més profundes i estructures més duraderes que els governs que entren i surten al ritme de les eleccions. Té raó. Es canvien les cares però els privilegis i els vicis del poder es mantenen. I mentrestant, els ciutadans no tenen res a dir-hi. A callar. Tampoc poden queixar-se, perquè no se'ls explica de la missa la meitat.

En temps de dictadures, es produïa la humiliació civil enfront del poder militar; avui, la força de les armes ja no governa però la humiliació civil continua. Es prohibia i es prohibeix recordar, s'impedia i s'impedeix investigar.
Per molt que vulguin destruir la memòria i la veritat, la història és tossuda i amb el temps, deixa cadascú allí on li pertoca.

Enlloc del silenci, memòria i veritat. Qüestió de justícia.