dimecres, de març 23, 2005

Va de cine I

Que quedi clar que em cauen bé tant en Bardem com l'Aménabar, però això no significa que no cregui que se n'ha fet un grà massa amb Mar Adentro. És una bona pel·lícula, ben feta, però ja està. Passa amb els elogis a Mar adentro com amb les crítiques a la teledeixalla. Tothom en parla però pocs ho pensen. Personalment, de pel·lícula estrangera em va agradar més Los chicos del coro.

Però tot això no treu que em sembli magnífic que amb el cinema s'aprofiti per tractar temes socials com ha fet el recentment oscaritzat director.

El fet és que avui he vist Milion dolar baby. Molt bona, i a falta de veure El aviador i Entre Copas, encertada l'elecció de l'Oscar d'enguany; una història d'entrega cega per assolir més que un somni, l'únic alicient a la vida de la protagonista -Hilary Swank-, més un parell d'actorassos -Clint Eastwood i Morgan Freeman- que regenten un gimnàs i viuen de la seva passió per la boxa.
El més rellevant és que m'ha semblat que tractava el tema de l'eutanàsia molt millor que Mar Adentro. Planteja més bé el dilema moral els darrers trenta minuts de la pel·lícula, que Mar adentro amb dues hores. Els sentiments pels quals passa l'entrenador al final del film i la manera d'expressar la voluntat del malalt, i fins i tot l'opinió de l'Església, em sembla més encertat en la pel·lícula d'Eastwood que en la d'Amenábar. Per cert, un tema aquest de l'eutanàsia, que darrerament està de màxima actualitat, tant pel tracte en les dues pel·lícules premiades als Oscar, com pel cas de Terri Schiavo.

Avui però, he vist una altra pel·lícula: Descubriendo el Nunca Jamás. Preciosa! Un film fantàstic amb una interpretació boníssima de Johny Deep i Kate Winslet. Una oda als somnis i a la imaginació. Un crit a l'optimisme i a l'alegria. Imprescindible, i més havent vist també Milion Dolar Baby.