dimarts, d’abril 26, 2005

contrastos amb olor a kebab

Tenia moltes ganes d'anar-hi; de fet, Istanbul era la meva prioritat com a viatje de final de carrera. Tenia ganes d'apropar-me a la porta d'Àsia i empapar-me de lleus espurnes d'una cultura tan diferent a la nostra. En realitat, a Istanbul vaig poder-hi apreciar innumerables contrastos; es tracta d'una ciutat que reuneix l'essència, en declivi, de la cultura musulmana, intentada aniquilar pel creador de la pàtria -un Kemal Atatürk omnipresent- amb una brutal allau occidentalitzadora. Pels carrers caminen de costat la senyora encoberta de negre que només se li pot veure el nas amb la noia amb piercing i vestida a l'estil més modern dels carrers de la vell Europa.

Diuen que Turquia és com l'Estat espanyol, que tothom és catòlic però ningú va a missa. Doncs allà es veu que passa igual amb l'Islam. Ara bé, això no deixa que hi hagi unes mesquites precioses. A banda dels grans monuments arquitectònics i dels impressionants palaus dels sultans, la màgia d'Istanbul es troba en els seus aspectes culturals intrínsecs. Els kebabs, les pastetes dolces, els banys turcs, el nargile -la catximba d'aquí- i l'encidador Basar, d'on és impossible sortir-ne amb les mans buides. Llestos com ningú, els comerciants tenen apreses quatre paraules en català i parlen meravelles dels catalans, excepte quan veuen que no se'ns pren el pel que diuen que el català és "duro". Sempre t'intenten enradar i és pertinent l'art del regateig, perquè allò que comença valen 65 lires t'ho pots acabar quedant per 20 tranquil·lament.

Istanbul, l'antiga Constantinobla, és una ciutat que viu del petit comerç; tot són botiguetes i tothom té alguna cosa per vendre, i els carrers resten segrestats pels venedors ambulants i els cartells comercials omplen totes les façanes. A l'estanger sempre l'intenten prendre el pèl però val a dir que mai vam passar moments d'angoixa. I això que vam fer intents de sobres perquè ens passes quelcom...

Vam anar a veure la universitat d'Istanbul i em va donar força bona impressió. Salvant les diferències, tenia una retirada amb l'Autònoma. Em va agradar.

La influència d'Occident és immensa. Pels vestirs, per la música, pels hobbies importats; però en anar a un barri residencial religiós veiem l'altre Istanbul, el que a les 5 de la tarda, hora d'oracions, no hi ha ningú als carrers i només se senten els crits de les pregàries. Allí, malgrat mantenir la pervivència del petit comerç, els grans cartells comercials han deixat pas a l'austeritat i els carrers hi trobem moltes més senyores vestides de negre.

La nit abans de tornar, la ciutat vivia emocionada pel derbi entre el Fenerbaçhe -equip de la part asiàtica- i el Besiktas -d'un barri de classe mitja de la part europea moderna-; la victòria a domicili per 3-4 per l'equip blanc-i-negre. Per cert, vam poder comprovar la universalitat del Barça i en un bar prop de Taksim vam presenciar la segona part del Barça-Getafe. Aquesta Lliga no se'ns escapa!

5 comentaris:

Ramon Capdevila ha dit...

Narcís, et veig una mica deixat en el tema blog.
A veure si espavilem, deixem enrera els records de Turquia, i ens plantejem un nou RD.
Per cert, s'ha de parlar de la broma q es prepara pel sopar de classe. S'espera un blog sobre el tema

Anònim ha dit...

Good design!
[url=http://zadgqdxg.com/sxez/pzmy.html]My homepage[/url] | [url=http://xgatxufs.com/ljhy/bgtn.html]Cool site[/url]

Anònim ha dit...

Well done!
My homepage | Please visit

Anònim ha dit...

Great work!
http://zadgqdxg.com/sxez/pzmy.html | http://bqemhxpt.com/ivoi/xjrk.html

Anònim ha dit...

Zakaj pa ne:)