dimecres, d’abril 06, 2005

empapats

Poc a poc el condol mediàtic va deixant pas a l'expectaciò pel conclave. Admeto que és fascinant el misteri que envolta aquesta cerimònia per escollir el cap espiritual de l'Església catòlica i el cap d'Estat del Vaticà. Un país d'allò més particular: molt petit (es troba dins d'una ciutat) i molt ric, tot ell és un museu d'art i un centre de poder immens. El seu sistema d'elecció, proper al d'una aristocràcia o una plutocràcia, amb la fumata negra i la fumata blanca, s'havia popularitzat amb la novel·la del pagà Dan Brown Àngels i Dimonis, així com la figura del camarlenc, que vés per on és un espanyol.

Molt s'ha parlat aquests dies sobre la figura del Papa Joan Pau II, que ja l'han començat a anomenar "El Gran". A mi particularment m'agrada més el qualificatiu de Joan XXIII, "El Bo". Malgrat tot, del polonès Karol Woyjtila n'és innegable la seva dimensió, encara que no crec que arribi a poder ser considerat el personatge més important del segle XX. Però això és tan subjectiu... Tan se val, el fet és que s'ha parlat molt d'ell aquests dies. N'he llegit moltes opinions. Els devots n'estan molt d'ell, només s'ha de veure les multituds de gent concentrades a la Plaça de Sant Pere d'aquests darrers dies. En destaquen, a banda de la seva doctrina moral, els seus esforços per fomentar el diàleg interreligiós i el seu bagatge viatjer -quina enveja...- arribant a tots els fidels d'arreu del planeta.
També s'ha destacat la seva oposició frontal al comunisme i el seu paper en la seva caiguda. Per cert, del tot desproporcionades les paraules d'Angelo Sodano l'endemà de la mort del Papa igualant el comunisme amb el nazisme; en tot cas hauria d'haver dit estalinisme. Igualment, s'ha fet ressò la premsa aquests darrers dies de les moderades crítiques del Papa al sistema capitalista.

Però aquests dies s'ha trobat a faltar potser un major pluralisme quant a les opinions al voltant de la figura del Papa. O no han parlat, o les veus crítiques s'han silenciat. En aquest sentit, cal destacar l'oposició del Pontífex a la Teologia de l'Alliberament i els impediments des de la Cúria vaticana al desenvolupament a Amèrica Llatina d'aquesta manera d'entendre el cristianisme. Tampoc en aspectes socials el Pontificat de Joan Pau II ha fet grans esforços per actualitzar als temps i les necessitats d'avui els postulats catòlics.

En definitiva, molta feina per al nou Papa. El meu pronòstic sobre qui sortirà elegit, d'entre tots els noms que han sortit a la llum pública darrerament, és el Cardenal de Sao Paulo Claudio Hummes. Ja veurem...

A tall d'humor, i per acabar, va fer-me gràcia un sms de l'estil Pásalo, que tant agrada a Rajoy i companyia, que em va ensenyar un amic i que deia "Concentració a la Catedral de BCN per exigir a Déu que ressuciti al Papa i puguem veure algo per la TV".