dijous, d’abril 07, 2005

s'apropa el Clàssic

En tinc unes ganes... com m'agradaria guanyar al Madrid al Bernabéu, amb un gol d'Eto'o a l'últim minut! Potser és cert que el fútbol és l'opi del poble els nostres temps perquè quan rodi la pilota a partir de les 7 el diumenge tot es paralitzarà i l'endemà les portades de tots els diaris, sigui el resultat que sigui, dominaran els colors blanc, blau i grana. Oblidar els problemes quotidians i introduir-se en un món de passió i nervis, i amb aquest Barça, comença a ser habitual l'alegria i la diversió.

A vegades no sé què guanya, si l'amor pel Barça o les ganes que el Madrid fracassés. O potser sí que ho sé; abans, el Barça dels últims temps -el dels Gaspart, Van Gaal, Kluivert, Overmars i companyia- generava poca confiança en les possibilitats de l'equip i havíem de consolar-nos sempre amb les penes del Madrid, perquè els nostres no ens podien donar alegries. Masses vegades m'havia hagut de sentir de la Juventus, del Deportivo, del Mónaco... Però ara això ha canviat. Torna a haver-hi il·lusió i molta confiança en aquest equip. Podem tornar a saber una alineació de memòria, vibrar amb els jugadors, confiar en remuntar i sobretot saber que el Barça pot guanyar a qualsevol i que aquesta vegada serem nosaltres qui derroti a l'equip de Florentino. En definitiva, hem recuperat l'orgull amb l'equip, perquè l'amor pels colors sempre el portarem al cor. (buff, m'estic posant tonto)

De cara al clàssic de diumenge, preocupa la baixa de Deco -jugador imprescindible- però sort de recuperar el kàiser de Mitxuacán, que està realitzant una temporada increïble. Confio també que jugui Puyol i Ronaldinho que es posi Dodotis si cal però ha d'estar al camp, fent companyia a Xavi i un Eto'o que ha de silenciar el Bernabéu i fer pujar els colors a Florentino. Sense oblidar-nos de Valdés, us n'adoneu que avui d'aquest Barça podem destacar-ne un munt de jugadors, mentre que anys enrere tan sols podíem presumir de Rivaldo?

Ja parlaré dels fitxatges de cara a la propera temporada un altre dia. Només comentar la notícia del pressumpte interès del Reial Madrid per Mourinho. Us asseguro que abans que sortís a la premsa ja ho havia comentat; la mescla de l'entrenador portuguès i el club blanc no se'm fa gens difícil d'imaginar. És l'entrenador més odiós per l'aficionat blaugrana, seria un revulsiu per començar una nova etapa i té cert glamour, com agrada al president blanc. Aquest tiu encaixa a la banqueta del Bernabéu i, a més, és mediàtic. Si no aquest any, més endavant; però deixem-li temps al temps i veurem el portuguès al capdavant del Madrid.

Abans d'acomiadar-me una proposta esportiva per aquest cap de setmana, i per anar fent boca pel derbi. El dissabte a la tarda el Barça d'handbol juga al Palau la tornada de les semifinals de la Copa d'Europa contra el Celje eslovè. Partidàs assegurat. Seguiu el duel entre aquests dos homes: Iker Romero pel Barça -Laporta, pel que més vulguis, que no marxi al Ciudad Real l'any vinent!- i Rutenka per l'equip eslovè. L'anada va ser un partit preciós. I la tornada ho serà de ben segur. Hem de remunar tres gols de desavantatge. Difícil, però possible.
Els partits del Barça d'handbol els dissabte a la tarda pel 33 és una de les propostes esportives que més m'atrauen. És un espectacle i un gust veure aquest esport: ràpid, vibrant, estratègic, tècnic... no us ho perdeu, creieu-me!

1 comentari:

Ramon Capdevila ha dit...

Esperem amb fervor un article sobre el viatge a Turquia. Aquest ha d'incloure tots els detalls referents al sexe q hi hagi pogut haver entre els membres del grup (i les membres, si pot ser).
Per cert, jo abandono el meu blog, no tinc ni puta idea de com funciona.
Salut!
I a veure si això ho sé enviar bé, q com q està tot en anglosaxó...