Ja portaven anys organitzant aquesta reunió, i semblava que finalment seria un èxit. Van aparèixer representants de tot tipus de material escolar i d’oficina.
En primer lloc van arribar els bolígrafs, amb la seva mirada prepotent, i és que són dels que es creuen que mai s’equivoquen. Seguidament van arribar els llapissos, acompanyats per les seves amigues les gomes, sempre disposades a esmenar els errors dels seus despistats i somiadors amics.
La sala començava a emplenar-se dels participants covidats a la reunió. Més encara quan van arribar amb l’alegria de costum els llapissos de colors, cantant i ballant mentre agafaven lloc per seure. Darrere d’ells arribaven els regles, amb gran parsimònia i serietat, formant una perfecta filera.
Ja només quedaven uns minuts per donar inici a tan esperada reunió, i per la porta apareixien altres grups de material de pintura com els rotuladors, els dacs, plastidecors, i fins i tot pinzells acompanyats per pots de pintura.
El bullici es va apoderar d’una sala que començava a estar plena de gom a gom, mentre arribaven altres grups més minoritaris com la cola, sempre disposada a conciliar dues parts enfrontades, o altres com els clips i les grapadores.
Un cop semblava que no hi faltava ningú, la vella maquineta va pujar a l’estrada, visiblement emocionada per haver aconseguit reunir a tota la seva família, i després d’un petit instant de silenci, en el qual segurament va contindre un suspir de felicitat, va iniciar el seu discurs:
- Benvinguts i benvingudes, em sento molt feliç de poder-vos veure novament a tots després de tant de temps, i em plau veure noves cares conegudes com els retuladors d’allà al fons. Com tots sabeu, jo sóc el rellotge de la majoria de vosaltres. Els llapissos us aneu consumint a mida que us torno a fer punta, igual que als llapissos de colors, dacs i plastidecors. Les gomes us aneu consumint mentre esmeneu els errors dels vostres amics. En canvi vosaltres retuladors, bolígrafs i pintures heu sortit a la meva dona, la tinta, doncs ella forma part de vosaltres. Sou una minoria els que no heu heredat res de nosaltres, però no per això sou menys importants – La maquineta va dubtar un segon, ja que la porta de la gran sala es va obrir, i van aparèixer els retuladors fluorescents.- Ara em sembla que ja hi som tots!
El retulador negre, sempre seriós, va xiuxiuejar a cau d’orella del retulador gris:
- Aquests fluorescents sempre volen copçar el protagonisme...
Un cop els nouvinguts van trobar seients lliures, la maquineta va prosseguir amb el seu discurs:
- Bé, com anava dient, gràcies a tots per haver vingut. Com tots sabeu a la reunió d’avui tractarem d’escoltar les opinions de tots vosaltres, per tal de compartir experiències i buscar solució als possibles problemes que es plantegin. Dono la paraula al representant dels bolígrafs.
El representant dels bolígrafs va aixecar-se del seu seient, i va dirigir-se lentament a l’estrada, que la maquineta havia deixat lliure. Un cop va situar-se en el seu lloc, el bolígraf es va presentar a la sala i tot seguit va continuar el seu discurs:
- Com tots sabeu, els bolígrafs no tenim la sort dels llapissos, que tenen en les gomes unes grans aliades, nosaltres hem de mirar de no equivocar-nos mai. Però no és això el que ens preocupa, sinó que està creixent el nostre ús en qüestions que no ens agraden gens. Els humans ens fan servir per firmar declaracions de guerra, per firmar contractes que afecten al medi ambient, per despatxar treballadors, i un munt d’usos que ens fan sentir molt malament, sobretot als que estem en mans de persones poderoses. M’agradaria poder dir que tots pertanyem a persones que escriuen sobre sentiments bonics, sobre la pau, persones que ajuden a millorar el món, però no és així.
Entre els presents va formar-se una mica de rebonbori, i un mà es va aixecar més alt que qualsevol altra, la del llapis de color blau, que demanava la paraula. La maquineta li va concedir.
- Amic bolígraf, no serà que vosaltres heu col•laborat a acabar en aquestes mans contaminades pel poder, degut al vostre tarannà prepotent i al vostre orgull de rebutjar qualsevol estri que us pogués ajudar, com el Tipp-Ex? – El llapis de color blau no era el típic que es mossega la llengua – Mira’ns a nosaltres, els llapissos de color blau, majoritariament en mans de nens que ens usen per pintar cels de color blau, o mars en calma per on naveguen gengantins velers.
El llapis, que feia estona que escoltava atentament, va donar la seva opinió:
- És molt fàcil criticar al bolígraf des de la nostra posició, però com ens sentiriem el llapissos si no dispossessim de la nostra amiga goma? – El llapis va mirar de reüll a la goma, que somreia – Pensa que no és senzill viure en mans d’un dictador, o d’un empresari sense cor.
Un regle es va incorporar, per interrompre al llapis:
- Si és clar, vosaltres almenys sou molt independents, però nosaltres sempre necessitem a algú de vosaltres per poder ser útils, i com ja sabeu la nostra existència és molt monòtona, i jo ho considero pitjor que el problema del bolígraf.
Davant de la pujada de to de la reunió, la cola va tranquilitzar als assistents.
- Esteu tranquils, pel que veiga tots us agradaria caure en mans d’un poeta que fes sortir de vosaltes bonics versos, d’un pintor que permetés que la vostra pintura es distribuís de forma bella, o d’un nen que compartís amb vosaltres els seus somnis.
Jo proposo que inventem quelcom que augmentés les nostres possibilitats de caure en mans de pintors, poetes, nens o persones de bé.
Un silenci es va produir en la sala, un silenci d’aquells que va permetre a tots els presents poder comprovar la brillantesa de la idea proposada per la cola. Ràpidament, la maquineta va proposar posar-se a inventar quelcom que permetés que els bolígrafs, llapissos, retuladors, gomes, regles, acabessin en mans de poetes, pintors, nens, o almenys persones de bé.
La reunió es va llargar durant dies, fins que finalment van haver acabat. Amb aquest invent les persones poderoses, la gent que feia un ús pervers i avorrit de tot el material escolar o d’oficina, deixaria progressivament el seu ús, en favor de poetes, pintors, nens o persones de bé. Anomenarien a aquest invent l’ORDINADOR.
En primer lloc van arribar els bolígrafs, amb la seva mirada prepotent, i és que són dels que es creuen que mai s’equivoquen. Seguidament van arribar els llapissos, acompanyats per les seves amigues les gomes, sempre disposades a esmenar els errors dels seus despistats i somiadors amics.
La sala començava a emplenar-se dels participants covidats a la reunió. Més encara quan van arribar amb l’alegria de costum els llapissos de colors, cantant i ballant mentre agafaven lloc per seure. Darrere d’ells arribaven els regles, amb gran parsimònia i serietat, formant una perfecta filera.
Ja només quedaven uns minuts per donar inici a tan esperada reunió, i per la porta apareixien altres grups de material de pintura com els rotuladors, els dacs, plastidecors, i fins i tot pinzells acompanyats per pots de pintura.
El bullici es va apoderar d’una sala que començava a estar plena de gom a gom, mentre arribaven altres grups més minoritaris com la cola, sempre disposada a conciliar dues parts enfrontades, o altres com els clips i les grapadores.
Un cop semblava que no hi faltava ningú, la vella maquineta va pujar a l’estrada, visiblement emocionada per haver aconseguit reunir a tota la seva família, i després d’un petit instant de silenci, en el qual segurament va contindre un suspir de felicitat, va iniciar el seu discurs:
- Benvinguts i benvingudes, em sento molt feliç de poder-vos veure novament a tots després de tant de temps, i em plau veure noves cares conegudes com els retuladors d’allà al fons. Com tots sabeu, jo sóc el rellotge de la majoria de vosaltres. Els llapissos us aneu consumint a mida que us torno a fer punta, igual que als llapissos de colors, dacs i plastidecors. Les gomes us aneu consumint mentre esmeneu els errors dels vostres amics. En canvi vosaltres retuladors, bolígrafs i pintures heu sortit a la meva dona, la tinta, doncs ella forma part de vosaltres. Sou una minoria els que no heu heredat res de nosaltres, però no per això sou menys importants – La maquineta va dubtar un segon, ja que la porta de la gran sala es va obrir, i van aparèixer els retuladors fluorescents.- Ara em sembla que ja hi som tots!
El retulador negre, sempre seriós, va xiuxiuejar a cau d’orella del retulador gris:
- Aquests fluorescents sempre volen copçar el protagonisme...
Un cop els nouvinguts van trobar seients lliures, la maquineta va prosseguir amb el seu discurs:
- Bé, com anava dient, gràcies a tots per haver vingut. Com tots sabeu a la reunió d’avui tractarem d’escoltar les opinions de tots vosaltres, per tal de compartir experiències i buscar solució als possibles problemes que es plantegin. Dono la paraula al representant dels bolígrafs.
El representant dels bolígrafs va aixecar-se del seu seient, i va dirigir-se lentament a l’estrada, que la maquineta havia deixat lliure. Un cop va situar-se en el seu lloc, el bolígraf es va presentar a la sala i tot seguit va continuar el seu discurs:
- Com tots sabeu, els bolígrafs no tenim la sort dels llapissos, que tenen en les gomes unes grans aliades, nosaltres hem de mirar de no equivocar-nos mai. Però no és això el que ens preocupa, sinó que està creixent el nostre ús en qüestions que no ens agraden gens. Els humans ens fan servir per firmar declaracions de guerra, per firmar contractes que afecten al medi ambient, per despatxar treballadors, i un munt d’usos que ens fan sentir molt malament, sobretot als que estem en mans de persones poderoses. M’agradaria poder dir que tots pertanyem a persones que escriuen sobre sentiments bonics, sobre la pau, persones que ajuden a millorar el món, però no és així.
Entre els presents va formar-se una mica de rebonbori, i un mà es va aixecar més alt que qualsevol altra, la del llapis de color blau, que demanava la paraula. La maquineta li va concedir.
- Amic bolígraf, no serà que vosaltres heu col•laborat a acabar en aquestes mans contaminades pel poder, degut al vostre tarannà prepotent i al vostre orgull de rebutjar qualsevol estri que us pogués ajudar, com el Tipp-Ex? – El llapis de color blau no era el típic que es mossega la llengua – Mira’ns a nosaltres, els llapissos de color blau, majoritariament en mans de nens que ens usen per pintar cels de color blau, o mars en calma per on naveguen gengantins velers.
El llapis, que feia estona que escoltava atentament, va donar la seva opinió:
- És molt fàcil criticar al bolígraf des de la nostra posició, però com ens sentiriem el llapissos si no dispossessim de la nostra amiga goma? – El llapis va mirar de reüll a la goma, que somreia – Pensa que no és senzill viure en mans d’un dictador, o d’un empresari sense cor.
Un regle es va incorporar, per interrompre al llapis:
- Si és clar, vosaltres almenys sou molt independents, però nosaltres sempre necessitem a algú de vosaltres per poder ser útils, i com ja sabeu la nostra existència és molt monòtona, i jo ho considero pitjor que el problema del bolígraf.
Davant de la pujada de to de la reunió, la cola va tranquilitzar als assistents.
- Esteu tranquils, pel que veiga tots us agradaria caure en mans d’un poeta que fes sortir de vosaltes bonics versos, d’un pintor que permetés que la vostra pintura es distribuís de forma bella, o d’un nen que compartís amb vosaltres els seus somnis.
Jo proposo que inventem quelcom que augmentés les nostres possibilitats de caure en mans de pintors, poetes, nens o persones de bé.
Un silenci es va produir en la sala, un silenci d’aquells que va permetre a tots els presents poder comprovar la brillantesa de la idea proposada per la cola. Ràpidament, la maquineta va proposar posar-se a inventar quelcom que permetés que els bolígrafs, llapissos, retuladors, gomes, regles, acabessin en mans de poetes, pintors, nens, o almenys persones de bé.
La reunió es va llargar durant dies, fins que finalment van haver acabat. Amb aquest invent les persones poderoses, la gent que feia un ús pervers i avorrit de tot el material escolar o d’oficina, deixaria progressivament el seu ús, en favor de poetes, pintors, nens o persones de bé. Anomenarien a aquest invent l’ORDINADOR.
1 comentari:
vaia paranoia, no m'esperava altra cosa del senyor Marcos Arizmendi
Publica un comentari a l'entrada