Retrobaments (in)desitjats i/o forçats

Durant aquestes dues últimes setmanes eren les festes de Girona. Molta gent de fora de ben segur les coneix, i els que hi han anat alguna vegada probablement esbossi una ganyota com de fàstic o indiferència seguida de la frase "Doncs, jo hi he anat i no n'hi ha per tant". Ho comprenc, però en cap cas ho comparteixo.

Certament, les festes de Girona tenen com a punt concèntric les "Barraques" que formen un llarg collar blanc, rematat per la gegant estructura que constitueix l'escenari, seu de múltiples concerts diaris durant les festes. Potser és poc impressionant, i la gent que ve s'espera un xic més després de tant rebonbori, però la veritable essència de les barraques rau en el fet de poder retrobar-te amb aquelles persones que sempre penses "M'agradaria veure a aquell amic que fa tant que no veig" " Aquell/a noi/a tan especial, etc". De fet, això es produeix força sovint, perquè no conec cap persona de Girona que es perdi les barraques. Tot és molt bonic i alegre, però anem a parlar una mica de la vessant negativa (diga'm NEGATIU!).

Moltes vegades entre el bullici de gent que et rodeja, i els litres de cubates que resideixen en el teu ventre i afecten al teu sistema nerviós, apareix la figura d'una persona amb la qual no tens ganes de parlar o simplement no hi ha conversa possible. Que fas?? En primer lloc, si tens la sort de veure'l arribar de reüll, pots fer servir la tàctica de marxar del lloc on feia dues hores que no et movies, com si algú et reclamés a l'altra punta de l'espai geogràfic. Si ets d'aquells que saben fer les coses subtilment, quan estiguis a una distància prudencial pots girar el cap, com mogut per una força superior i fixar la mirada en l'individu que venia a saludar-te, i llavors fer un somriure i alçar la mà efusivament en senyal de "et saludo, em caus molt bé, però no puc venir a parlar amb tu." Si la jugada surt bé quedes com un senyor.

Una segona opció, menys fàcil d'eludir, és quan el subjecte en qüestió està situat tan a prop teu, que la opció primera és inútil, i lletja d'aplicar. En aquesta opció s'obren dues vies. La primera, si ambdós us esteu movent, o amb algun destí concret, sol anar molt bé un "Hola Que tal??" força efusiu, seguit d'un "Me'n vaig que sinó perdo els amics amb els que estic." seguit d'una cara de "M'agradaria aturar-me però no puc". Novament si surt bé pots quedar satisfet. D'altra banda si tu estàs aturat sense rumb concret, ja pots preparar-te per la típica conversa forçada amb silencis llargs i inacabables, molt difícils de trencar.
Però com les barraques són les barraques, sempre pots tallar ràpid la conversa amb el pretext que la teva embriaguesa t'impedeix parlar coherentment.

I és que per barraques tot s'hi val!!!