Normalment, els divendres, després d'una intensa festa universitària la nit anterior, ens hem d'aixecar relativament aviat per complir amb les nostres obligacions. Això provoca un cansament acumulat com el que porto avui.
Però us juro que no hi ha res més reconfortant que en acabar de dinar estirar-se al sofà, tapat fins la barbeta amb una manta i la tele encesa per fer companyia mentre les teves parpelles cauen fins tancar els ulls.
Cal dir que aquestes migdiades són les millors que he gaudit mai, així que per avui ja n'hi ha prou, ja que necessito estirar-me al sofà...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada