Jo vull ser...

Tots els nens es trobaven escoltant a la professora, com els explicava amb una delicada veu, les diferents característiques dels animals.
Ells ja eren prou grans, de fet molts d'ells ja passaven dels tretze anys, i trobaven una mica absurda la pregunta que havia formulat la professora, sobre triar un animal amb el que els agradaria que els comparéssin, per després explicar les característiques de l'animal.

Cap dels preadolescents va voler manifestar el seu entusiasme, però tots ells es van posar a rumiar en un animal que els identifiqués. La majoria de nois s'imaginaven lleons i tigres de grans dimensions i d'una força envejable. Alguns de més somiadors imaginaven que eren ocells i volaven lliurement pel cel blau. Altres s'imaginaven essent dofins fent cabrioles enmig de l'oceà.
Semblava que el temps s'hagués aturat en aquella classe de biologia, en la que el silenci s'havia fet amo absolut de la situació.

Finalment, la professora va trencar el silenci, però sense desfer la màgia del moment, tot fent sortir a davant de la classe a en Pere, un noi tímid, a qui li costava molt establir noves amistats. Un cop en Pere va arribar al davant de la classe, la professora va formular la pregunta de quin animal voldria ser, i quines eren les raons que li empenyien a voler ser aquell animal.

En Pere va vacil·lar un instant, víctima de la vergonya d'haver de parlar en públic davant de tots els seus companys i companyes de classe. Però després d'uns segons d'incertesa, va deixar anar "Si fós animal m'agradaria ésser un salmó." i tot seguit va abaixar el cap.
Es va produir un curt instant de dubte, fins que un dels nois de l'última fila va deixar anar una sonora riallada, que va ser seguida per la majoria de la classe, i que es va clavar com un punyal al cor d'en Pere. La professora per evitar problemes, no va gosar a preguntar-li a en Pere perquè havia triat el salmó, i el va fer seure mentre cridava a un altre alumne.

És possible que a la gent li sonés absurd triar el salmó, però en aquella classe es va demostrar que no savien que el salmó és un animal que tot i nèixer en les confortables aigües dolces de riu, neda fins arribar a les salades aigües del mar, llar de milers de perills, fins que emprèn el viatge de tornada, nedant a CONTRACORRENT, fins a tornar a les aigües que el van veure nèixer, que el veuran descansar en pau.

Pocs exemples tenim més clars de valor, força i sacrifici en el món animal. En Pere va arribar a casa trist, però el seu avi el va consolar mentre li explicava totes aquestes característiques del salmó. Llavors, enmig de les llàgrimes, va aparèixer una guspira de llum, que va provocar l'inici d'un somriure a la cara d'en Pere.