Esclaus del temps

Si us plau que algú premi el botó d'aturar el temps!!!!

Porto dos dies d'aquells en els quals no tens temps per aturar-te a reposar ni un sol instant. Desperta't, ves aquí, fes això, no t'oblidis de passar per aquí a fer allò altre, afanya't que sinó no sortiràs a temps per arribar a classe d'àrab, però no se t'acudeixi sortir impuntual, que sinó no arribes a temps a la classe de la universitat, marxa ràpid que tens entreno, dutxa't a cent per hora que no hi ha temps per perdre....PAREU!!!!

Uff! Quin descans, ara estic molt millor. Són els primers minuts en els quals puc estar assentat, en aquest cas davant la pantalla de l'ordinador, però sense cap pressió de cap mena. Ara hi penso, i les últimes 48 hores (potser menys, però m'agrada exagerar...) han estat d'un ritme massa atrafegat.

Són d'aquells moments en els quals desitges aturar el temps per prendre un repòs d'uns quants minuts, o fins i tot per marxar de vacances. I quan un pensa en vacances recorda les seves últimes vacances. I en el meu cas, en tinc massa bon record, i massa diferent del que em resulta la vida al món occidental. Per desgràcia em sembla molt més agradable la vida al món no-occidental, i això em provoca un neguit constant cada vegada que penso en on m'agradaria estar en aquests moments.

Ara, després d'aquests breus minuts de descans em disposo a posar en marxa novament el rellotge, que el podria considerar la meva presó, o potser la meva condemna, per tornar a dependre d'ell després d'aquests minuts d'evasió...