Ahir com cada diumenge al vespre, em vaig acomodar al sofà de casa, tapat amb una manta, disposat a posar el pilot automàtic a les meves neurones, mentre mirava la televisió.
Però aquests possibles moments de calma i tranquil·litat, es van convertir en angoixa quan a la petita pantalla es projectava anunci rere anunci. La primera reacció va ser la de canviar de canal, però ara resulta que es posen tots d'acord per fer publicitat en el mateix moment!! La meva indignació anava en augment, em sentia fora de lloc, mentre em rondava la idea de fer una llista negra amb els anunciants, per tal de boicotejar els seus productes i no comprar-ne mai més(1).
Veient el meu enuig, la meva mare, va aprofitar per comentar-me que en certs programes, fins i tot posen la part més interessant per al públic seguidor del mateix, entre anuncis, per obligar a mirar-los tots. Davant la meva cara d'astorament, la meva mare va fer cara de parlar seriosament, fet que em va permetre comprovar que no es tractava d'una broma.
Així doncs, la televisió ha arribat al punt en el que els programes es fan entre anuncis, i no al revés. Jo personalment, creia que aquest moment mai arribaria, i que era més un recurs fàcil pels integrants del club de la comèdia, amants de l'exageració en els seus monòlegs, que no pas un fet realitzable.
Finalment, veient el panorama, vaig decidir apagar la televisió (descansi en pau), per posar-me al llit i llegir un llibre. Almenys en el llibre no hi ha pauses publicitàries...
---------------------------------------------------------------------------------------------
(1) Objectiu del tot impossible, per desgràcia
Però aquests possibles moments de calma i tranquil·litat, es van convertir en angoixa quan a la petita pantalla es projectava anunci rere anunci. La primera reacció va ser la de canviar de canal, però ara resulta que es posen tots d'acord per fer publicitat en el mateix moment!! La meva indignació anava en augment, em sentia fora de lloc, mentre em rondava la idea de fer una llista negra amb els anunciants, per tal de boicotejar els seus productes i no comprar-ne mai més(1).
Veient el meu enuig, la meva mare, va aprofitar per comentar-me que en certs programes, fins i tot posen la part més interessant per al públic seguidor del mateix, entre anuncis, per obligar a mirar-los tots. Davant la meva cara d'astorament, la meva mare va fer cara de parlar seriosament, fet que em va permetre comprovar que no es tractava d'una broma.
Així doncs, la televisió ha arribat al punt en el que els programes es fan entre anuncis, i no al revés. Jo personalment, creia que aquest moment mai arribaria, i que era més un recurs fàcil pels integrants del club de la comèdia, amants de l'exageració en els seus monòlegs, que no pas un fet realitzable.
Finalment, veient el panorama, vaig decidir apagar la televisió (descansi en pau), per posar-me al llit i llegir un llibre. Almenys en el llibre no hi ha pauses publicitàries...
---------------------------------------------------------------------------------------------
(1) Objectiu del tot impossible, per desgràcia
1 comentari:
Jeje!! Però s'ha de ser positiu, gràcies a tenir tele he pogut escriure alguna cosa!!! Però no pateixis que els llibres segueixen essent la meva principal font d'oci (Compartida amb Internet)
Publica un comentari a l'entrada