Bé, com resulta que és el primer dia del blog, podriem fer la típica sessió doble, que demostra l'entusiasme que posem la majoria d'humans en el moment que iniciem algun projecte. Desitjo que aquest entusiasme no es dil·lueixi i perduri en el temps.
Com he començat el meu primer missatge posant com a exemple una festa, m'agradaria que els lectors observéssiu un cas concret en el qual segurament us he trobat alguna vegada en les vostres vides. I si negueu haver-vos trobat en una situació semblant, no patiu, us hi trobareu.
El cas és que tothom ha convidat o estat convidat en una festa en la qual la persona convidada no coneix a ningú (Com en el primer missatge). Em centraré en la visió de l'amfitrió de la festa, ja que és la situació que em queda més propera.
Pot semblar que la desgràcia sigui pel convidat, però voldria dir-vos que no és així. Quan convideu a algú que no coneix a la resta d'integrants de la festa, es produeix l'enutjosa situació en la qual l'amfitrió (tu) has de fer costat al convidat, per fer-li digerir el mal moment que pot estar passant.
Podriem dir que has de tenir un ull sempre fixat en ell, per evitar el seu més que probable avorriment i aclaparament. Això provoca que la teva pròpia festa, esdevingui en un segon pla, i no puguis gaudir al 100% de la mateixa.
Potser algú no està d'acord amb les meves paraules, i té tota la raó. Hi ha una cosa pitjor que ser el convidat solitari o el seu anfitrió en una festa. Pots ser el típic convidat que coneix al convidat solitari. En aquest cas et pots posar a tremolar, ja que en l'anterior cas, essent l'anfitrió, gaudeixes del comodí d'haver d'estar per masses afers alhora, i el convidat solitari no t'ho tindrà tant en compte si el deixes una mica abandonat.
Però ai de tu que essent l'únic convidat que coneix al nostre convidat solitari no està suficientment per ell!!! Els remordiments poden ser de dimensions èpiques.
La veritat és que és molt dur hipotecar les esperances de qualsevol esdeveniment positiu (diversió, festeig, etc.) degut a un conegut al qual no tens un especial apreci, en una festa que portaves setmanes esperant.
Si us trobeu en una situació semblant, busqueu sempre presentar-li al convidat solitari la vostre amic que s'enrotlla com una persiana, que de ben segur que us treu un problema de sobre. Si no, sempre us queda el consol que potser algun dia sereu el convidat solitari i algú es solidaritzarà amb vosaltres...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada